La meva llista de blogs

diumenge, 30 de novembre del 2014

GUIÓ TÈCNIC

En aquesta entrada mostraré un exemple de guió tècnic, es a dir,  una transcripció escrita de les imatges i dels sons. En aquest cas, el video a analitzar ha sigut "Pingu as a chef", un stop-motion animat que narra histories d'una familia de pingüins que viuen al pol nord

Enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=Sct5j7Quo54&feature=youtu.be

Guió tècnic:


dimecres, 19 de novembre del 2014

VOCABULARI


  • FOTOPERIODISME: Gènere periodístic que ens informa a traves d'una fotografia una noticia de la realitat, i que serà mostrada pels mitjans de comunicació.

  • FOTOIL.LUSTRACIÓ: Categòria fotogràfica que manipula la imatge a partir de la composició de varies, ja sigui de manera collage o fotomuntatge, per entendre i comprendre millor el seu significat.

  • ENQUADRAMENT: Composició o forma d'una imatge, concretament és tot allò que el fotògraf situa o capta dins de la fotografia.

  • REENQUADRAMENT: Composició d'una imatge que concreta els seus limits, es a dir, es seleccions una part de la fotografia.

  • FOTOMUNTATGE: Tècnica fotogràfica variant del collage que consisteix en la unió de fragments de imatges en una sola fent una manipulació de la realitat.

  • CAMP: Espai visual que dona la càmera en un enquadrament determinat, es a dir, tot allò que es pot veure en una fotografia.

  • FORA DE CAMP: Espai que no podem arribar a captar a través de la fotografia, tot allò que no veiem en l'enquadrament mostrat però que d'alguna manera l'espectador s'ho pot imaginar.

  • PLA: Espai escènic que capta la càmera. Es poden diferenciar de nou tipus:
             
                 -Pla general: Espai escènic ampli d'un paisatge o d'elements que normalment ocupen un terç de la imatge.
                 -Pla de conjunt: Imatge que avarca un petit grup de persones. En aquest pla pot aparèixer elements en moviment.
                 -Pla sencer: Presenta a els personatges sencers mostrant l'entorn que els envolta. Els límits de dalt a baix coincideixen amb cap i peus.
                 -Pla americà: Apareix la figura humana des de els límits superior i inferior, però aquesta vegada acabant pels genolls.
                 -Pla mig-curt: Capta l'escena des de el cap fins a la meitat del pit del personatge, vol captar l'atenció únicament del personatge.
                 -Pla mig-llarg: Apareix la figura des de el cap fins la cintura, vol aconseguir el mateix objectiu que el pla mig-curt.
                 -Primer pla: Presenta el rostre sencer del personatge a partir de les espatlles. Aquest pla s'utilitza per poder captar les expressions facials.
                 -Primeríssim pla: Presenta el rostre del personatge més a prop que el primer pla, sense mostrar les espatlles.
                 -Pla de detall: Ens mostra un detall de l'escena per donar la màxima expressió de l'element, personatge o paisatge.

  • COMPOSICIÓ: Organització dels elements dins d'una imatge per així expressar diferents sentiments i idees.

  • REGLA DE TERÇOS: Estableix la divisió del rectangle de la imatge en parts proporcionals tant en horitzontal com verticalment.

  • AIRE: Espai que envolta al personatge, això determinarà si es una imatge molt carregada, sense aire, o una imatge que deix respirar, amb aire.

  • PES VISUAL: Quantitat d'elements que poden destacar més en una zona de l'escena que en un altre donant més importància.

  • ANGULACIÓ: Punt de vista o posició de la càmera respecte els elements de la imatge. Hi han set classes d'angulació:

                        - Frontal:
    Enfocat frontalment al personatge, es a dir, a l'altura dels ulls.
                        - 3/4: No mostra amb la seva totalitat l'element, només una part, mig girat.
                        - Lateral: Punt de vista que només mostra mitja part del personatge, un costat.
                        - Picat/Zenital: La càmera està situada en picat des de dalt.
                        - Contrapicat/Nadir: La càmera està situada des de el terra en picat.
                        - Inclinat/Aberrant: Mostra un enquadre desequilibrat, i a vegades en moviment.

  • ENFOCAMENT: Element que enfoca diferents distàncies i depenent de la velocitat i obertura de l'objectiu, per captar l'atenció d'un element o un altre a l'espectador.

  • PROFUNDITAT DE CAMP: Distància que hi ha per davant i darrere del punt enfocat que apareixerà amb nitidesa.

  • TEXTURA: Sensació que dona la fotografia a l'espectador per transmetre el que experimentaria, i a la vegada li dona més realisme.

  • OBJECTIU: Part de la càmera composta per unes lents que deixen passar la llum de l'exterior i projectar-la per acabar formant una imatge.

  • DIAFRAGMA: Part de la càmera situada a l'objectiu, que permet controlar l'exposició de la imatge i regula la quantitat de llum que entra en escena. Funciona com l'iris de l'ull.

  • BALANÇ DE BLANCS: Ajust que aconsegueix un equilibri dels colors depenent de la il·luminació que hi entra.

  • DISTÀNCIA FOCAL: Distància entre l'objectiu i el punt de l'escenari que es vol mostrar.

  • OBTURADOR: Dispositiu de la càmera que controla el temps de la llum, seria l'anomenada velocitat d'obturació controlant la quantitat de llum que hi entra en l'element fotosensible.

  • SOBREEXPOSICIÓ: Excés de llum que ha entrat a escena i fa que quedi un efecte de cremat.

  • SUBEXPOSICIÓ: Carència de llum que ha entrat a escena i fa que quedi una imatge apagada.

dilluns, 17 de novembre del 2014

EDWARD HOPPER - MORNING SUN



BIOGRAFIA

Edward Hopper (1882 - 1967), pintor nord-americà, es considerat un dels representants més importants del realisme al segle XX. Residia en Nova York i es va interessar per les obres d'Edgar Degas i de Édouard Manet. L'any 1924 es va casar amb Jo Nivinson, qui va posar per ell en nombroses ocasions. 

La seva producció artística es caracteritza per la representació de la realitat i per la perfecta captació de la soledat de l'humà contemporani. El tractament cinematogràfic de les escenes i l'ús del llum són els principals elements diferenciadors de la seva pintura. Encara que hi ha alguns paisatges i escenes a l'aire lliure, la gran majoria dels seus temes els tracta en llocs públics, com bars, motels, hotels, estacions, tots ells pràcticament buits per destacar la soledat del personatge representat. Per altra banda, Hopper accentua l'efecte dramàtic a traves dels contrasts de llums i ombres.

La seva fama va començar a crèixer a partir de la seva mort, quan va ser reconegut com un dels grans mestres de l'art del segle XX.





ANÀLISI DE L'OBRA
L'obra a analitzar és l'anomenada "Morning sun" ( Sol del matí) del pintor nord - americà Edward Hopper. La va finalitzar l'any 1952 i actualment es pot veure al Museu d'Art Colombus a Ohio, Estats Units. La tècnica emprada en aquest quadre és l'oli al llenç i el personatge principal del quadre és la dona del propi autor, Jo.

L'enquadre d'aquesta obra és rectangular horitzontal, això simbolitza un ambient de quietud, tranquil·litat, reflexió, relaxació.. Te una composició on les linees que predominen son les rectes diagonals, que surten des de la cantonada superior dreta, seguint l'ombra de la paret, i la cantonada inferior dreta, seguint la direcció del llit de l'habitació. També hi han altres linees que predominen, en aquest cas son rectes que formen un triangle central, formades pel personatge principal.

Aquest quadre, com la gran majoria de les obres de Hopper, no hi ha carrega d'elements. Només hi ha una persona al centre de l'habitació (element centrat), es una imatge asimètrica i no hi ha cap indici de moviment.
Obté una perspectiva tridimensional, amb el punt de fuga que es la finestra per la qual entra la llum. L'angle de visió que utilitza és mig ja que l'autor vol donar la sensació com si els espectadors veiessin a la dona des de la seva mateixa altura. La llum que utilitza es frontal i natural, la del sol, on es veu la claror en tota l'habitació, es més, sense aquesta llum la pintura no tindria sentit ja que el títol té relació amb la llum que es lo més important de l'obra. També juga amb el contrast entre la llum i l'ombra, que dona la sensació de volum en tot el cos de la noia. Des de el punt de vista de l'enfocament cal dir que s'aprecia la sensació de profunditat que el llit li dona al quadre, ja que els coixins situats a la cantonada inferior esquerra es veu amb menor tamany i precisió que la cantonada oposada del llit. L'aire en aquest quadre és molt ampli ja que no esta carregat d'elements.

Com a conclusió cal dir que l'autor ha aconseguit el seu objectiu principal del quadre, que es transmetre a l'espectador aquest ambient de pau i es deixi portar per la tranquil·litat en que es troba el propi personatge.